Carnestoltes, moltes voltes!

A Vinarós vam fer cap.La imatge era pintoresca, 4 mimos dins un cotxe blanc. La gent flipava quan ens veia pasar, i les quatre vinga la canturela dins el cotxe.

Vam anar a l'encontre de 2 Robin Hoods i una pirata, i després de sopar en autobus cap a Vinarós. No oblidarem mai l'autobusero, l'home es pensava que estavem em ple agost i portava el aire condicionat a tope.

Feia molt de fred, pero poc a poc vam anar entrant en ambien (gracies al Beefeater i els chupitos) i ens ho vam pasar molt be.

I sempre pasa que quan to estas pasant més be, s'acava la festa. Pa mi se va acavar una miqueta promprte, encara no eren les 6:30, peró bueno. Tot seguit la multitut es dirigí a atracar les xurreries i altres paradetes on hi havia manduca. I despres de fartar una miqueta, cap a casa.

I el senyor autobusero seguia pensant que era estiu, i la candela anava fent acte de presència.

De poc va anar que no ens agafés un pel de mamella!jajajaja

Ilargia

Ens trobem sempre en mig la foscor, quan cau la nit, al mateix lloc.

T'espere impacient, com si res més importés.

Parlem de tot, de coses nostres,de sentiments, d'il·lusions.

És el nostre moment, em sembla que el temps s'atura i res no existeix.

M'agrada com em mires, amb ulls brillants plens de dolçor.

Fas de cada instant un somni, de cada gest un món.

I arriba l'instant ferotge, el moment temut.

Te'n vas de puntetes, sense fer soroll.

T'allunyes, intente agafar-te, ets com un somni.

Els somnis s'acaben quan surt el sol.

Ja saps...

alli ens veiem.